AADF al Parlament



El 10 de novembre passat (2020), dos membres de l'Associació d'Atenció a la Diversitat Familiar, la Berta Rubio i la Carme Lazbal, van ser convidades a la Comissió de la Infància del Parlament de Catalunya per parlar de les famílies enllaçades i de la coordinació parental.


Us compartim aquí la presentació que va fer la nostra co-coordinadora, Berta Rubio, i, durant els propers dies, us compartirem també la intervenció de la nostra advocada de família i vocal de l'associaciació, Carme Lazbal.





Bona tarda a tothom.

Primer de tot, moltes gràcies per la seva atenció i per cedir-nos aquest espai.


Em dic Berta Rubio Faus i soc co-coordinadora de l’Associació d’Atenció a la Diversitat Familiar.

Una associació que, com el seu nom indica, vetlla per l’atenció de totes les tipologies familiars (això és la seva visibilització, la seva normalització i el seu respecte en el sí de la societat). I ho fa amb un enfocament feminista, integrador i a través de la promoció d’un llenguatge positiu per a tractar la diversitat familiar.

Tot plegat per a assolir els nostres objectius últims que són el tractament respectuós i l’equiparació de totes les tipologies familiars en el marc legal, institucional i mediàtic.


Com que existeixen altres associacions que treballen per l’equiparació de drets d’algunes tipologies familiars concretes (famílies monoparentals, famílies LGTBI, famílies nombroses, famílies adoptives, etc.), des de l’Associació d’Atenció a la Diversitat Familiar podríem dir que ens hem centrat en una tipologia familiar que, des del nostre punt de vista, està força menystinguda tant a nivell de visibilització com de legislació: les famílies enllaçades (que, per si no coneixen aquest terme, els diré que són aquelles famílies que es creeen quan un o ambdós membres de la parella tenen ja fills abans d’aquest unió). Famílies, doncs, en què alguns dels infants pertanyen a dos nuclis familiars que, sovint i malauradament, experimenten tensions i conflictes.



És justament sobre aquestes tensions i conflictes que m’agradaria posar el focus. Ja que solen ser freqüents i sovint no es veuen alleujats ni minimitzats per l’Administració, ans al contrari. I és que, per exemple, no es permet el doble empadronament dels menors en custòdia compartida (amb els perjudicis que això comporta per a una de les dues llars) o que el títol de famíla nombrosa pugui ésser expedit a ambdós nuclis, amb la qual cosa hi pot haver infants nascuts en el sí d’una de les dues famílies enllaçades que, malgrat tenir dret a l’esmenat títol, en quedin desemparats (amb el que això implica per una d’elles i la conseqüent tensió que això pot provocar). Però bé, aquest són temes llargs de tractar i, si volen, ja en parlarem en una altra ocasió.


Avui som aquí per dir que celebrem la modificació de llei de mediació que acaba d’entrar en vigor i segons la qual serà imprescindible, llevat d’algunes excepcions, haver intentat un procés de mediació abans de posar una demanda judicial. I la celebrem perquè considerem que pot ser una eina molt efectiva per tal de minimitzar la judicilització dels conflictes entre progenitors separats.


Ara bé, també pensem que amb això no n’hi ha prou. Que d’entrada, per a minimitzar aquests conflictes tan freqüents, el que cal és una feina prèvia, centrada en l’educació. És a dir, creiem que és totalment imprescindible treballar també en l’educació, posant la mirada en les generacions futures, per tal que aquestes deslliguin la idea de l’amor del concepte de posessió, ja sigui envers la parella o els fills. En definitiva, per tal que els infants d’avui puguin formar parelles que es crein i separin amb una perspectiva feminista, amb respecte i sense inquines, i puguin, també, ser progenitors que entenguin que algú que estimi els seus fills com ells mateixos és un regal i no una amenaça.


Dit això, i conscients que el treball en educació és una feina llarga, pensem, com acabo de dir, que per als progenitors separats actuals (així com als futurs, és clar), l’aplicació de les modificacions de la llei de mediació pot arribar a ser molt positiva (doncs els ajudarà a arribar acords abans d’arribar a judicis).


Ara bé, pensem també que, quan aquests acords no s’esdevinguin i la conflictivitat entre progenitors sigui alta, caldria anar una mica més enllà i creiem que, en aquest sentit, podria ser molt positiu normalitzar i legislar igualment la coordinació parental (de la qual us parlarà seguidament la meva companya, Carme Lazbal).


Sabem que la figura del coordinador o coordinadora parental genera actualment moltra controvèrsia i compartim totalment la preocupació per algunes qüestions cabdals. De fet, les declaracions d’alguns dels seus defensors (com les del jutge Francisco Serrano) ens provoquen el mateix rebuig que de ben segur els provoquen a vostès. Això no obstant i malgrat tot, pensem que no és pertinent demonitzar una eina que, ben regulada i duta terme amb una bona perspectica de gènere, pot ser molt positiva per a totes les parts.


I és que una coordinació parental ben feta (i, repeteixo ben feta: això és ben legislada, ben regulada i que pogués ser assumida econòmicament per l’Administració) no només podria ajudar a destensionar el conflicte entre les parts, sinó que també podria desencallar molts processos judicials i, conseqüentment, dessaturar els jutjats de família (amb tot el que això comportaria).


Cal, però, i volem insistir-hi, que la coordinació parental estigui molt ben regulada i supervisada, per evitar riscos i injustícies per a les unitats familiars en conflicte i per als membres que les componen.


De la mateixa manera, pensant sempre en la millora de tot el procés, creiem que és necessiari que hi hagi una especialització en la judicatura, que els jutges que tracten amb conflictes familiars es formin i s’especialitzin justament en això, en famílies. La qual cosa els permetria aportar una mirada psicosocial (individual, familiar i/o comunitaria) al conflicte, i no caure en sentències que no tinguin en compte tot el sistema o depenguin en gran part de la seva opinió personal al respecte. Tots sabem que, malauradament, és quelcom que ocorre en aquest país. I és precisament el que creiem que es pot evitar amb una bona regulació i formació dels seus actors.


Com podeu veure, la Berta Rubio va fer incís en una seqüenciació que considerem clau per al benestar dels infants que tenen dues llars:


1-Necessitat de treballar molt en l'educació.

Cal insistir molt en una educació feminista que ensenyi que l'amor no és possessió i que ensenyi a viure els tancaments de manera positiva. Si ensenyem els infants a tancar etapes de manera positiva i conciliadora, el dia de demà seran adults que es podran separar de manera positiva.

Cal, en definitiva, aprendre a separar-se bé, i és molt necessari treballar la idea de l'amor i del dol des de la infància.


2-Necessitat que l'Administració no posi pals a les rodes a les famílies que tenen membres en comú.

l'Administració no hauria d'afegir conflictes o tensions a les llars coparentals, ja que amb això no contribueix al benestar dels seus membres (en aquest sentit, doncs, caldria revisar les polítiques d'assignació de títols de família nombrosa, la possibilitat del doble empadronament dels menors).


3-Fomentar la mediació per tal que els progenitors puguin arribar a acords abans d'arribar a judicis.


4-Fomentar una bona coordinació parental (molt ben regulada), quan no s'hagi pogut arribar a acords per part dels progenitors.


5-Promoure l'especialització dels jutges en els temes familiars (i la diversitat familiar), per tal que puguin aportar una mirada ajustada a cada conflicte.


Properament us passarem la intervenció de la Carme Lazbal!



Featured Posts

Un blog sobre famílies enllaçades, notícies sobre el nostre projecte i ressenyes de llibres infantils amb presències de famílies enllaçades!

Please reload

Recent Posts