La coordinació de parentalitat: resoldre problemes sense arribat als jutjats
La coordinació de parentalitat ens ofereix la possibilitat de resoldre els problemes de convivència entre progenitors sense necessitat d'arribar als jutjats.
La coordinació de parentalitat és un procés d'intervenció adreçat a les famílies amb dificultats de relació i conflictivitat després d'un divorci. Ajuda a portar a terme el Pla de Parentalitat o els acords arribats entre els progenitors i està centrat en les necessitats dels fills ¡ de les filles.
El seu origen es remunta als Estats Units durant la década dels 90 com a resultat de la frustració d'alguns magistrats americans que veien que les seves sentencies judicials no aconseguien ajudar a les famílies, més bé el contrari, perque la relació entre els progenitors empitjorava judici rere judici. Ambdós progenitors se sentien insatisfets amb les resolucions judicials i els fills ¡ les filles es veien abocats a decidir entre pare o mare, provocant així alteracions significatives i problemàtiques psicològiques en nens i nenes. Es tracta de casos on no havia funcionat previament la mediació familiar ni la terapia familiar ni altres intervencions que poden ser efectives en casos de separació o divorci. Aquestes famílies, essent un 10% del total aproximat, arribaven a emprar un altíssim percentatge dels recursos dels jutjats a causa dels seus freqúents litigis. A més, en aquells anys, els estudis sobre les conseqüències del divorci en els nens ¡ nenes van concloure que el conflicte entre progenitors era la principal causa dels problemes psicològics que presentaven els menors.
La recerca sobre intervencions dels coordinadors de parentaliat als Estats Units, indica que el nombre de compareixences judicials disminueix considerablement, reduint així el cost tant a l'Administració com a les famílies. D'aquí que, en els darrers deu anys, el rol ¡ implementació social dels coordinadors de parentalitat als EUA hagi crescut de manera gairebé exponencial en tots els estats.
En un procés de coordinació de parentalitat es poden tractar els punts del Pla de parentalitat així com totes aquelles questions de la vida quotidiana dels fills en els que sigui difícil arribar a un acord entre progenitors, com per exemple:
-Els horaris i la distribució del temps de convivencia durant el període escolar, els festius i les vacances.
-Les transicions d'un progenitor a un altre: el lloc, la data, l'hora, els mitjans de transport i la persona encarregada de dur-lo a terme.
-La comunicació sobre i amb els fills.
-L'assistència dels progenitors a les activitats que realitzin els fills (festivals fi de curs, extraescolars, partits...).
-Els preparatius de viatges ¡ custodia de documents.
-La roba, l'equipament esportiu ¡ els béns personals dels fills.
-L'elecció de professionals de la salut.
-L'elecció d'activitats extraescolars.
-L'elecció d'escola.
No esta previst que es puguin fer canvis en aspectes que depenen de la decisió judicial, com la modificació de la guarda i règim de visites, canvis de residència dels menors, modificacions de pensió d'aliments i canvis en cas que el contacte de progenitor i fill sigui supervisat per resolució judicial
Tot i així, amb el procés de coordinació de parentalitat s“aconsegueix reduir la judicialització dels conflictes familiars. Això no obstant, el més important, és que els progenitors aprenen a relacionar-se i a comunicar-se entre ells degudament i, gràcies a aquesta fita, s'assoleix l'objectiu principal: millorar el benestar ¡ la qualitat de vida dels fills i les filles.
Les families que necessiten la coordinació de parentalitat precisen, més que un seguiment, una intervenció intensiva a llarg termini on es contempli simultàniament una funció psicoeducativa, de mediació de disputes i de coordinació entre diferents professionals involucrats amb la família. Es tracta, per tant, d'un procés d'intervenció adreçat a les families amb dificultats de relació ¡ alta conflictivitat després d'un divorci (diversos procediments judicials, interrupció del règim de visites, denúncies creuades...).
Per poder portar a terme aquest objectiu, cal que el/la coordinador/a de parentalitat sigui un professional amb àmplia experiencia en la intervenció amb families, amb infants i adolescents ja que ha de poder donar resposta tenint en compte les especificitats de cada família concreta.
El/la coordinador/a de parentalitat ha d'escoltar activament l'infant o adolescent per conèixer les seves necessitats personals i les seves vivències emocionals. En aquest sentit, les funcions principals d'un coordinador de parentalitat són:
-promoure la comunicació entre els progenitors reforçant la coparentalitat,
-donar pautes concretes per poder comunicar-se sense caure enel conflicte,
-recomanar com implementar alguns elements del pla de parentalitat.
-derivar a programes específics.
Per poder realitzar una intervenció global, el/la coordinador/a de parentalitat realitzará entrevistes conjuntes o individuals amb els progenitors, entrevistes amb les/les fills/es, i també es pot entrevistar amb altres persones referents dins de la família i s'haurá de coordinar amb els professionals (mestres, psicòlegs, metges, advocats...) que estiguin intervenint en aquest nucli familiar perque tots ells ajudin a lassoliment de l'objectiu.
Es tracta d'un procés voluntari, a no ser que el Jutge ho indiqui mitjancant resolució judicial com a mesura necessària ¡ obligatòria pels progenitors, en cas de situació de risc greu dels infants o adolescents. En aquest sentit, a Catalunya, en la Llei 14/2010 dels drets ¡ les oportunitats de la infància i adolescència, es recull com a indicador de risc greu pels nens i adolescents la instrumentalització dels progenitors vers els seus fills.
La durada del procés de coordinació sol ser entre 6 mesos ¡ 1 any, aproximadament, començant les intervencions de forma més intensiva en un primer moment (entrevistes setmanals o quinzenals) i posteriorment realitzant seguiment dels objectius assolits (entrevistes mensuals).
Per últim, cal remarcar que es tracta d'un procés on es demana una participació activa dels progenitors i on els pares s'hauran d'esforçar conjuntament per cercar l'equilibri ¡ aconseguir l'objectiu comú: el benestar dels seus fills i de les filles.
Fonts:
Articles publicats a la revista del Col.legi Oficial de Psicologia de Catalunya: El rol del psicòleg mediador com a coordinador de parentafitat en les separacions d'alta conflidivitat; Entrevista a Aldo Morrone, coordinador y formador del Consensus Mediation Center de Montreal Intervenciones con familias en situación de alta conflictividad post-divorcio: Reorganización de la co-parentalidad priorizando el bienestar de los hijos
Rut Garcia Rodríguez és psicòloga Forense, Mediadora Familiar i Coordinadora de Parentalitat.
La podreu trobar a la nostra pàgina de professionals o a: Tf. 606 50 27 69 // www.rutgarcia.com
