Baralles entre germans afins. QUÈ HEM DE FER?

Què hem de fer davant d'un conflicte entre germans afins? Com hem d'actuar uns i altres?

Sovint els adults no sabem com actuar davant d'aquestes situacions, però la resposta és ben senzilla:

Davant les baralles entre germans afins, el correcte és tractar-los amb la mateixa equitat amb què ho faríem si fossin germans (legalment reconeguts com a tals).

Això és:

· Separar-los perquè es tranquil·litzin.

· Un cop estan tranquils, que parlin sobre el que ha passat, escoltant sense prejutjar les raons de cadascun.

· Ajudar-los a entendre que les baralles no són la manera de solucionar els conflictes i ensenyar-los a imaginar com podrien haver resolt el problema sense arribar a cridar-se, insultar-se o pegar-se.

A vegades pot passar que, davant del conflicte, cada progenitor surti en defensa de manera instintiva del fill biològic/legal. Si això passa, es formen bàndols, i no és adequat. Si imaginem la situació, podria ser que el menor es sentís bé amb el recolzament que rep, però a la llarga es podria sentir dolgut, perquè amb aquesta actitud li estem ensenyant que per més que li diguem que són germans i s’han de tractar com a tals, a l’hora de la veritat es demostra que no és així i que, per més que es digui “ara som una família”, no s’actua com a tal, perquè davant un conflicte cadascú defensa "la seva sang".

El cas contrari seria quan pares/mares afins només "renyen" els seus fills biològics sense atrevir-se a dir res als afins malgrat també hagin estat implicats en el conflicte. El nen no viurà aquesta impunitat com un favor, sinó com una mena d’ofensa. Si és molt petit, es podrà entristir al veure un tracte diferent. Si és una mica més gran, probablement pensarà: “Li importo tant poc que ni tant sols em renya”. Si un adult avisa, adverteix o fins i tot renya un nen, aquest ho interpreta com un signe d’interès i preocupació cap a ell.

Lògicament l’afecte no pot sorgir de manera immediata entre els germans afins, però el treball ha d’anar dirigit cap a fer-los entendre que una família és un equip, un tot en què les necessitats i els interessos de tots plegats s’han d’integrar i construir com quelcom harmònic, per crear una nova identitat familiar.

Algunes estratègies que poden ajudar a aconseguir-ho són:

· No jutjar.

· Evitar les faltes de respecte.

· Promoure activitats conjuntes, sense forçar-les.

· No parlar dels problemes d’un dels fills davant dels altres, sinó fer-ho individualment.

· Mantenir els criteris educatius acordats entre els adults de la família.

· Establir normes justes i igualitàries entre tots.

· Estar atents a les expressions emocionals dels nens.

· No deixar que els problemes creixin sense actuar ni parlar amb els fills.

· Mantenir la seva intimitat quan sigui possible, sobretot en la pubertat i l’adolescència.

· Actuar com a pares o com a adults responsables, no com amics dels fills.

· Fer als fills responsables de la seva conducta i ajudar-los a millorar-la.