Jenn Díaz, enllaçada.
Filla de família enllaçada i mare afí, l'escriptora Jenn Díaz, col·laboradora també de l'Associació d'Atenció a la Diversitat Familiar, ha escrit alguns articles on parla de les famílies enllaçades, les mares afins, les comares, i un llarg etcètera.
Us en deixem aquí els enllaços (i uns quants fragments) perquè són articles IMPRESCINDIBLES!
Vaig passar tota la meva infància i adolescència explicant que no, que els meus germans no eren germans de pare i mare, però sí, que eren els meus germans, i sí, vivíem junts, i no, no teníem el mateix pare, i no, no eren els meus germanastres, eren els meus germans, i sí, els estimava com si fossin germans de pare i mare, i no, el cognom no era el mateix, i sí, coneixia el pare dels meus germans, i fins i tot els germans dels meus germans, i no, els germans dels meus germans no són els meus germans.
Article: UNA DE NOSALTRES. Publicat a CATORZE.
Doncs bé: he trobat la meva tribu. Des de fa algunes setmanes soc d’un grup de dones que, d’una manera o d’una altra, formem part d’una família enllaçada: o bé com a mares divorciades que han tornat a fer família, o bé com a dones divorciades que ara viuen com a mares monoparentals o bé, com és el meu cas, com a dones casades amb homes que ja tenien fills d’un matrimoni anterior. En aquesta nova situació, ens ha tocat de fer el paper d’adult, el que vol dir que haurem d’estar per sobre de moltes coses i que quan hi hagi un conflicte haurem de ser responsables i generoses. No sempre s’aconsegueix. Ser una peça adulta dins d’una família enllaçada voldrà dir, la majoria de vegades, que hauràs d’aparcar el teu instint i les teves necessitats. Els pares i les mares hauran viscut aquest trasbals abans que tu, però ho hauran fet paulatinament. Tu, de cop, t’hi veuràs abocada. No passa res i sí, ho has triat. Però de cop tu no ets només la dona del teu company, sinó que seràs la mamu d’uns nens. I el teu company, per molt que de vegades et costi situar-t’hi, no és només el teu company, és el pare d’aquells mateixos nens a qui aprendràs a cuidar i estimar sobre la marxa, sense manual d’instruccions, en baixada i sense frens.
Article: EL DIA DE LA COMARE. Publicat a CATORZE
Això va així: fins que no t’hi trobes, no hi penses. Un altre any arriba el dia de la mare, i un altre any tindré preparat –de fet ja el tinc– un regal per a la meva mare, però no per a les comares que la van ajudar a cuidar-se de mi. Sí, és evident que el fet de conviure amb una nena que no és filla meva –una cofilla, podríem dir-ne– fa que tot l’entorn familiar tradicional es capgiri. No hi ha cap problema, aquest diumenge el passaré no només embolicant el regal de la meva mare, sinó que també prepararé amb la meva fillastra un regal per a la seva mare. Potser sembla estrany, però no ho és en absolut, no ho hauria de ser.
Article: DEIXEU-NOS EDUCAR ELS VOSTRES FILLS. Publicat a CATORZE
Aquesta reflexió vol ser una reflexió pacífica, raonada i civilitzada, també. No vol la rivalitat, no vol la substitució, no vol la guerra. Pares i mares divorciats, només volem l’espai que queda; un espai estret i ple d’entrebancs, un espai desagraït i silenciat, menyspreat per molts de vosaltres. Convertim aquest espai en una complicitat més: els mestres, entrenadors, tiets, companys, amics i avis tenen un paper còmplice a les nostres vides. Si ens desacrediteu, si ens feu fora, si ens voleu donar un paper de banqueta, si no voleu que intervinguem en l’educació dels vostres fills, si no ens deixeu participar com un més, si no ens doneu la importància davant dels nens, si ens voldríeu lluny i sense opinar, li estarem –tots plegats– fent un flac favor a la criatura.
