Famílies enllaçades. Magí Camps
El passat 29 de maig, MAGÍ CAMPS, articulista a LA VANGUÀRDIA, va fer aquest magnífic article que avui compartim amb vosaltres:
Les unions familiars són avui d’allò més diverses i, com que les parelles amb fills d’anteriors relacions són cada vegada més freqüents, bé cal denominar-les d’alguna manera. A algú se li va acudir fa anys de dir-ne “famílies reconstituïdes”, un adjectiu amb matisos negatius tant per a la nova família com per a les famílies d’origen. Calia, doncs, trobar una nova manera de referir-s’hi, sense un nom connotat.
Així ho va veure l’editora Berta Rubio el 2009, quan cursava un màster sobre literatura infantil. Com que Rubio estava immersa en un procés de nova família, no se li va acudir cap altra cosa que fer el treball del màster sobre aquesta mena de famílies. Va descobrir que des del 1994 l’argentina Dora Davison les anomenava “familias ensambladas”: “El castellà ensamble és una paraula provinent de l’enginyeria i al·ludeix al resultat de la unió, l’encaix de peces de diferent origen, que té com a resultat una unitat nova i diferent de les que li van donar naixement, però que conserva la forma anterior. També és una metàfora musical: els ensembles són obres musicals escrites per a un grup de solistes”.
La denominació ha fet fortuna a l’Argentina i ja es fa servir en la documentació legal. En català, però, Rubio va veure que “famílies assemblades” podia donar a entendre una altra cosa. Hi havia altres opcions, com ara “famílies encaixades” o “acoblades”, que tampoc funcionaven. Barrinant-hi, se li va acudir l’expressió “famílies enllaçades”. Ho explica així: “Les famílies enllaçades estan unides per llaços que no són de sang, però que són llaços familiars, al cap i a la fi. Els infants que formen part d’una família enllaçada, sovint en tenen dues, de famílies, i aquestes, entre elles, tenen un vincle, un enllaç”. I afegeix encara que fer llaços no és fàcil i que cal molta paciència i molt d’amor perquè quedin bé.
L’entusiasme de Rubio també s’ha convertit en un recull de contes sobre les peripècies d’aquestes famílies: Enllaçar-se i altres embolics, en què ha engrescat Montse Barderi, Jordi Cantavella, Jenn Díaz, Ramon Erra, Maria Escalas, Llort, Sebastià Roig, Elisenda Solsona i Laura Tejada a dir-hi la seva ficcionant aquesta realitat.
El Termcat acaba d’incorporar “família enllaçada” a la terminologia oficial, que se suma a les altres denominacions existents. Penso que és la que funciona més bé, més que el castellà ensamblada, que d’alguna manera perd la connexió amb les famílies d’origen. Jo proposaria que en aquesta llengua també es fes servir f. I, per descomptat, esborraria el despropòsit de la família reconstituïda, que més que una família, sembla un complex vitamínic.
