Parlen de nosaltres! A la secció "Cara a cara" del Diari de Sabadell
La notícia a cac.drac.com: http://cac.drac.com/?p=4343
BERTA RUBIO, «El PAPU» : «Si no tens la paraula, perds identitat»
By Victor Colomer
Els teus fills, els meus fills i els nostres fills. Els tercers avis. La companya del pare. El germanastre per part del company de la mare. La segona sogra. Les famílies s’han complicat extraordinàriament i qui més pateix el batibull són els nens.
Per posar-hi una mica d’ordre, la traductora, correctora i lectora d’editorial, la sabadellenca Berta Rubio Faus, 34, ha engegat un moviment amb web de contes infantils on hi ha la figura del Papu, terme amb què ella bateja els padrastres o pares afins.
Tot ve d’una experiència personal?
Sí. Jo em vaig separar, vaig conèixer una altra persona i vam anar a viure junts quan jo tenia una filla de 9 anys i una altra de 2.
Problemes?
No va ser fàcil. Quan ell va venir a viure a casa, vam haver de redistribuir els rols. Va ser un llarg procés d’adaptació en què cadascú va anar trobant el seu nou lloc a la casa.
Sembla complicat.
Però com que jo feia un màster de literatura infantil, em vaig posar a buscar contes infantils perquè les nenes reconeguessin el nou entorn i que jo els hi pogués llegir a l’anar a dormir.
No n’hi ha?
En anglès sí. Però en català i castellà només una dotzena de títols, dels quals cinc estan descatalogats.
No és tan poc.
És poquíssim si ho compares amb llibres per fills de gais i lesbianes que n’hi ha més de 30 tot i havent molts menys casos que famílies com la meva, reconstituïdes o enllaçades.
… o «ensamblades»?
El terme «ensamblada» és castellà i l’ha popularitzat la terapeuta familiar argentina Dora Davison. Però ens enviem mails, li vaig proposar dir en català família enllaçada i li va semblar bé.
Seguim.
Els llibres existents, a més de pocs, no s’ajusten a la família enllaçada, sinó que parlen més del divorci. Total que em vaig començar a inventar contes a casa per explicar a les nenes abans de dormir.
Això resol el problema?
Ajuda. Nosaltres vam anar a una psicòloga i entre altres coses ens va dir que havíem de trobar un terme carinyós per dirigir-se al meu company.
No val el nom propi?
No. Si diem el meu dentista, el meu forner, la meva amiga o el meu profe de mates, per què a la persona que em porta un got d’aigua a mitja nit, li he de dir «el nou marit de la meva mare»?
Què tal «el meu pare»?
No cal enfrontar-se al pare biològic. La meva parella ocupa un rol diferent, però això no li treu el dret a ser «el meu… alguna cosa».
Padrastre?
Sóna malament i pare afí és massa tècnic.
Papu tampoc sóna gaire be.
A mi (rient) en la meva obsessió filològica-lingüística, Papu em va agradar perquè és donar un nou sentit al suposat fantasma del Papu.
I vas crear la web www.papu.cat.
Allà hi ha el conte Sóc un papu, il··lustrat per diferents dibuixants.
El missatge pèl nen és…?
No volem tant donar un missatge concret, com donar eines a les famílies enllaçades perquè s’hi vegin reflectides. Que vegin que la seva situació és normal.
També podem dir mamu?
També. Conec una autora mamu que ja està escrivint un conte i també el penjarem a la web.
La pitjor edat d’un nen per tenir un papu?
L’adolescència.
Un papu té dret a renyar i castigar?
Jo penso que sí. En aquella família hi ha dues persones adultes fent la funció parental. I la funció parental vol dir educar. I el pare biològic ho ha d’entendre.
Papus i fills es tenen gelos perquè tots dos volen la mateixa dona?
Jo a casa això no ho he vist.
Es fan adults més aviat els fills de les famílies enllaçades?
Potser aprenen abans a solucionar conflictes.
Acabarà triomfant el terme papu?
Jo ja conec quatre famílies que el fan servir (riu) i és molt emocionant. És que el desemparament lingüístic fa molt de mal. Si no tens paraula no et pots definir i perds identitat.
Avantatges d’una mare filòloga.
DOS ANYS
És mare de tres, la Noa de 13 anys, l’Uma de 6 i el Teo (foto) d’un i mig i fill de l’actual marit.
Segons la terapeuta Dora Davison el procés d’adaptació de tots els membres de la família al nou rol pot durar fins a dos anys.
«No és fàcil, diu Berta Rubio, és molt dur i algunes parelles es queden pel camí. Però si ho superes, acaba sent molt enriquidor per tothom».
