Per què parlar de "famílies enllaçades"?
Abans d'explicar d'on surt el terme "famílies enllaçades", cal anar una mica enrere...
Com diu a la contraportada de la petita obra "Sóc un papu!" que podreu llegir en xarxa a www.papu.cat:
"Em vaig separar embarassada de la meva segona filla quan la meva filla gran estava a punt de fer set anys. Al cap de gairebé un any, vaig conèixer un home magnífic que de mica en mica va anar entrant a la nostra vida i que ara, des de ja fa molt de temps, la comparteix al 100%.
D’amic va passar a “nòvio” i de “nòvio” a “papu”, que és la paraula carinyosa que han trobat les nenes per referir-se al seu padrastre."
Ens vam adonar de la necessitat de trobar una paraula afectuosa per parlar del padrastre de les nenes gràcies a l'ajuda d'una molt bona psicòloga que ens va fer costat en aquell moment i al descobriment dels articles de la Dra. Dora Davison (especialista en famílies enllaçades a l'Argentina), que en un dels seus escrits diu el següent:
“Padrastro”y “madrastra”, son palabras que guardan una connotación maléfica y las personas evitan usarlas, pero tanto estos términos, como los poco divulgados de “madre o padre afín” son las únicas palabras en idioma español que aluden en forma directa al vínculo entre el esposo de la madre y el hijo/a de ésta, o la esposa del padre y el hijo/a de éste respectivamente. Son los únicos, que permiten usar el adjetivo posesivo “mi”: “mi madrastra”, mi “madre afín, “mi padrastro”, mi “padre afín, “mis hijastros”, “mis hijos afines”. [...]
En idioma inglés se usan los términos “stepmother”, “stepfather”, “stepchild”, “stepdaughter” que permiten la expresión: “my stepmother”, “my stepfathtrer”… La raíz “step”, a la vez que significa “paso”, “escalón”, proviene, del vocablo “steop” del inglés antiguo y que significaba: “desamparado, huérfano”. La palabra “stepfamilies”, con qué se designa a las familias ensambladas, tiene la misma raíz, pero su significado es imposible de traducir al castellano. “Step” en su doble acepción alude a la integración de las familias ensambladas, proceso, en el cual las relaciones se construyen lentamente, “step by step”: “paso a paso”.
Los seres humanos construimos la realidad en el lenguaje, en las conversaciones que mantenemos los unos con los otros, de modo que la ausencia de un nombre propio socialmente aceptado, influye negativamente en el desarrollo de la identidad personal.
Además, en lo que se refiere a la familia, la forma de nominar a una persona, la sitúa dentro o fuera de la misma.
DRA. DORA DAVISON
Així, per poder construir la nostra nova realitat, i sentir-nos-en part, vam, també, començar a construir el nostre propi llenguatge i a inventar paraules o no n'hi havia.
El que tampoc hi havia massa, eren obres de literatura infantil que mostressin la nostra situació (podreu trobar el recull d'àlbums il·lustrats en què apareixen famílies enllaçades en aquest mateix bloc, a l'etiqueta "LIJ") i per això vaig inventar una petita història, per explicar el conte a les nostres filles, per parlar de la nova paraula que ens havíem inventat (el papu) i, en definitiva, per parlar de la nostra família enllaçada (la nostra, o qualsevol altra, per això vam fer una crida a diferents il·lustradors perquè donéssin diferents visions de la nostra història: www.papu.cat).
Quan el conte va haver estat escrit i ja en teníem alguna versió, em vaig decidir a escriure a la Dra. Dora Davison, que s'havia convertit en la nostra lectura de capçalera, per demanar-li unes paraules sobre el conte, i no només va escriure unes paraules per l'obra, sinó que, a més, va fer tota una reflexió sobre la terminologia al voltant de les famílies enllaçades (que en aquell moment jo encara anomenava "reconstituïdes").
En aquell moment, jo sabia que ella havia llençat el terme "familias ensambladas" en contraposició a "familias reconstituidas" o "familias recompuestas" perquè, com diu la mateix Dra. Davison:
" (...) hablando de nombres, te diré que tengo reservas respecto al uso del término "recompuesta", "reconstituida" debido que aluden a algo que debió volverse a componer o a constituir después de haberse roto o destruido.
Nada más lejos de las familias ensambladas, cuentan con una entidad propia y son sólo una de las tantísimas formas de familias que existen en el mundo.
Cuando en 1994, aquí empezamos a usar el término "ensamblada", nadie entendía a qué nos referíamos, pero tuvimos la suerte de que nos hicieran varias notas en radios, revistas y TV y paulatinamente empezó a popularizarse. Hoy podemos decir que se usa con exclusividad. Yo dicto cursos on line para profesionales y programas para parejas ensambladas en todos los países de habla hispana, y veo que - en la mayoría de ellos - este termino se está popularizando en los últimos años. Sería muy agradable que lo mismo ocurriera en España."
Així, i amb la voluntat de trobar, en català, una paraula que no fes referència a un "trencament previ", vaig començar a pensar en algun altre sintgama i, gairebé sense esforç, se'm va ocórrer la idea de "família enllaçada".
I per què enllaçada?
Doncs perquè les famílies enllaçades estan unides (enllaçades) per llaços que no són de sang, però que són llaços familiars, al cap i a la fi.
Perquè els infants que formen part d'una família enllaçada, sovint en tenen dues, de famílies, i aquestes, entre elles, tenen un vincle (es vulgui o no), un enllaç.
Enllaçades, finalment, perquè cadascú arriba a la família amb les seves vetes, els seus fils, les seves cintes i els seus cordons, i aprèn a lligar-los i nuar-los amb els dels altres, de mica en mica, amb molta paciència i amb molt amor; de la mateixa manera que, quan som petits, aprenem a fer i desfer nusos i llaços, intentant no cansar-nos mai dels molts assaigs necessaris.
Berta Rubio Faus
* Val a dir que, des de 2015, el nou codi civil a l’Argentina parla legalment de “familiares afines” (padre/madre afín, hermano/a afín...), també gràcies a l¡aportació de la Dra. Davison. Perquè, al cap i a la fi es tracte de persones que fan de pare/mare per afinitat, per amor, i que es converteixen en gemans, avis i altres familiars per als mateixos motius.
